Et miro, neguitosa, i ràpid m'inundes el buit que m'omple i m'emboira els pensaments. Et faig un petó, i sense esperar gaire més a canvi, me'n vaig, sabent que aquest seria l'últim de tan pocs. 

-Adéu, ja ens veurem.

-Que vagi bé, i no ho dubtis.

Dubto uns instants, però deixo de fer-ho. Un ja nota quan s'ha acabat tot... quan els pressentiments vencen les il·lusions i allò que t'havia de fer feliç es fa efímer. Es nota, i aquest cop ho noto més que mai. S'ha acabat. I em trasbalsa no saber si ni tan sols ha valgut la pena. Però això ara ja no té importància. Em giro, i em dirigeixo a la porta. Marxo, sense saber ni qui sóc, ni què faig aquí, ni què he de fer a partir d'ara. Marxo i prou. I em perdo entre la multitud, notant només el soroll de les meves passes i el meu alè ofegat. No sé on vaig ni el per què de moltes coses, però segueixo avançant. L'essencial és no aturar-se per no estar sempre un pas més enrrere. SI t'atures, se t'escapa de les mans una oportunitat  per oblidar.

(...)

Ja s'ha fet de nit i les meves idees s'han apagat amb la foscor. Tan de bo poguessis esbrinar amb un petó tot el que he callat. I així sabries que regalar somriures no et fa ser més generós. Et fa ser més covard. Covard. I que et mengessis les paraules i et guardessis les promeses per una altra hipòcrita. 

Sé que no serà fàcil desfer-me de tans pensaments infames. No deixo de recordar el que he d'oblidar, però el que em menja per dins és que n'hi ha d'altres que enlloc d'oblidar massa ràpid, el que haurien de fer és recordar... No cal recordar per amor, em conformo que ho facin per simple respecte.

Felicitatssssssssssssssssssssss Oriol!

Diuen que al món hi ha persones que et fan viure la vida d'una altre manera, que et canvien i et fan ser millor. Que creuen en tu malgrat les dificultats que et depara el destí, que et treuen un somrriure tot i el mal temps i amb els que no et pots enfadar mai dels mais, perquè són tan grans que et fa massa por perdre'ls. I tu ets una d'aquestes persones que han aparegut a la meva vida per capgirar-la i millorar-la.

Tot i que el dia de la cantata, la rodona de cartró em va fer saber de la teva existència, no m'hagués imaginat que anys després estariem aqui amb un curt però intens camí als nostres peus. Gràcies per tots i cada un dels moments que m'has fet passar, per les festes, per les llargues converses, per cada abraçada i sobretot per aquest estiu que ens va unir una mica més. La teva passió per patito feo, HSM i totes les nostres frikades van fer que t'agafés una confiança que amb pocs tinc, (em deus un singstar, per cert). Em va sorpèndre en certa manera que un noi tingués tantes coses en comú amb mi, que quan parlava amb ell m'oblidava dels problemes i podia ser jo mateixa. 

I ara en tens divuit i molts somrriures per regalar, ( i regalarme ;D ). I estic molt molt contenta de que et facis gran al meu costat. Ja sé que fa uns mesos que ja no sóm el que erem, però vull que sàpigues que ets molt per mi, que tot i que ara parlem menys, em tens aqui, sempre. I ho dic de tot cor.

Gràcies. Ets infinit.

i...

Felicitats cuxifloooooooooooooooooooooooowins! Que divuit són divuit eh, així que vigila que ja ets tot un home jojojo! Love uu without limits! YMFSSSSSSSSSSSSSS

Venceremos al tiempo!

Tengo demasiado que hacer en tan poco tiempo, que me asusto. Tengo miedo de perderme aventuras, de no alcanzar mis objetivos y sobretodo de no vencer el miedo al tiempo. Quiero que las tardes de cafés se alarguen hasta la madrugada y hacer de un simple momento una recuerdo más duradero. Todo lo bueno acaba, y por desgracia, dura poco. Tengo que asumirlo. Asumir que los olores son efímeros y aunque me recuerden a alguien, ese no eres tu. Que los días son cortos, pero las noches lo son más. Que los besos no significan nada si no son contigo. Que las canciones siempre hablan de ti. Que no importa cuanta gente haya porque te encuentro sin querer. Que no sirve de nada estudiar. Jo-der. Que mi memoria solo sirve para recordarte a ti. Y qué más da el tiempo? Nos pasamos la vida contando los días, y con lo que tendríamos que contar es con alguien. Pocos están cuando realmente lo necesitas y muchos cuando les interesa. La vida es puro teatro, pura envidia y puro interés. Muévete y no te dejes pisar, si no quieres que los sueños solo se nos cumplan cuando dormimos. Quiero saber qué hacer con mi vida. Quiero entender la mente masculina y su extraña bipolaridad. Quiero tiempo para cometer errores y aprender de ellos. Aunque yo soy de esas que no paso del error.

Tengo demasiadas cosas que mejorar y tantas pocas ganas de cambiar, que me quedo como estoy. Que al final, uno te tiene que querer por lo que eres, no por lo que tienes. Y voy a parar de comerme la cabeza buscando aquel esperado amor…Que todos sabemos que cuando buscas no encuentras. Que por muy injusto que sea, a los buenos siempre nos toca lo peor. Tenemos un imán para las cosas malas. Que no entiendo nada. Que cuando odias, quieres. Cuando puedes, ya no quieres. Y cuando por fin lo sabes, se te olvida. Que el mundo es un caos. Que todo es una mentira… Una mentira que, a pesar de todo, quiero vivir contigo. Contigo y lejos de aquí. Vámonos, que tenemos demasiadas cosas que cumplir, juntos, y aunque el miedo nos come, venceremos al tiempo.